Capelletes

Al darrer número de la revista Caràcters, m’ha sorprès una afirmació de Melcior Comes:

Les capelletes, els conciliàbuls, les maquinacions per a mirar d’imposar un discurs, una estètica i un seguit de creadors en detriment d’uns altres és el moviment fonamental del nostre ball literari, on es dansa al ritme de l’enveja, el rancor, el ressentiment i el despropòsit.

I m’ha sorprès perquè trobo que darrerament la literatura catalana sembla haver deixat de banda la guerra de bandositats. Per exemple, Miquel de Palol publica «Un any important» i no suscita gairebé cap reacció, no apareix enlloc la “susceptibilitat malaltissa” a què al·ludeix Melcior Comes.

A l’Anatomia 03/04, Màrius Serra destacava el 2003 com l’any d’un cert naixement d’ismes de preceptiva literària, de bàndols, de bandolerismes i, per tant, de lluites pel poder que generarien, probablement, debats d’idees. Es demanava, a més a més, si aquest revifament era d’interès general. Uns anys després diria que aquella guerra dialèctica s’ha anat extingint. Potser perquè els qui la impulsaren ja no la necessiten. Potser perquè, efectivament, no era d’interès general. Potser perquè les maquinacions són ara més discretes. El cas és que trobo a faltar, precisament, més activitat pública de les capelletes literàries; justament ara que internet ofereix tot d’eines per difondre i dirimir debats literaris.

Etiquetes: , ,

11 Responses cap a “Capelletes”

  1. Toni Ibañez Diu:

    Sobre l’article que esmentes de l’ínclit Palol et recomano aquesta crítica salvatge: Palolades avuituals

  2. llibreter resident Diu:

    He esmenat amb un “gairebé”.

    Salutacions cordials.

  3. Toni Ibañez Diu:

    OK pel gaire-bé

  4. Enric Virgili Diu:

    “I és que la literatura, vista per dins, és indefectiblement divertida i sovint d’una amenitat única. Aquell odi teològic que es tingueren els teòlegs a l’Edat Mitjana, que ens divertí tants anys enrera, donat que la teologia ja no és jesuítica i pràctica, sinó que s’ha tornat alemanya, suïssa, i és molt enrevessada, interessa a molt poca gent i encara a protestants. Aquell odi ha passat a la literatura i s’ha tornat molt més divertit i l’adjectivació hi és vivíssima. Els literats són com els anys: no perdonen ningú, són implacables i terribles. ¿Es pot demanar res més divertit i més divinament gratuït?” Josep Pla, Escrits empordanesos, O.C. vol. XXXVIII, p. 368

  5. llibreter resident Diu:

    Molt oportuna la cita. Gràcies!

  6. bubis Diu:

    Hi ha qui demana una revista del cor o de l’esbulledament literari. No sé si cal, si prosperés de logo la verge de totes les capelletes : l’enveja.

  7. llibreter resident Diu:

    No es tracta d’enveja, Bubi: amb capelletes o sense, l’enveja fa la seva igualment. Les bandositats literàries, amb internet com a eina, tindrien més oportunitats de demostrar els seus arguments. I els lectors assistiríem, com oportunament recorda Enric Virgili tot citant Pla, a un espectacle, que pot ser profund o lleuger: depèn dels actors, és clar. L’objectiu seria vivicar una mica el debat literari després del consens que sembla que ha generat Frankfurt. L’actual bassa d’oli exquisadament florentina no és gaire engrescadora.

  8. joan todó Diu:

    jo tinc la sensació que tot allò va acabar cansant, d’una banda: al final, si t’ho mires des de fora, arribes a la conclusió que t’importa un rave si tal és neonoucentista o tal és convergent, agafes els llibres, t’hi vas obrint camí i, per dir-ho clar, deixes de llegir mitjans. i finalment deixes també de llegir la major part dels llibres, però pel camí potser n’has trobat algun d’interessant. o alguna idea interessant. i d’aquestes en voltaven ben poques. vaja, perquè suposo que quan vostè reclama debat es refereix a debat literari, no?
    i bé, també estic d’acord amb vostè que no hi ha tant de soroll perquè ja tothom ha arribat exactament on volia.
    j.t.

  9. F. Xavier Agulló Diu:

    He de reconèixer que també trobo que les ‘capelletes’ tenien el seu encant: provocaven, i com a tal feien parlar i omplien planes de diaris. Que hi hagi negre sobre blanc sobre la nostra literatura no crec que pugui fer res més que afavorir-la, tot i que sigui per a tirar-se trastos. Les formes tampoc no crec que s’arribessin a perdre mai, segur que ara, uns anys després, tothom s’aplega davant d’una bona absenta per a distreure’s i fotre-se’n. També és cert que sóc de màrqueting jo, però què caram… malament el dia que la literatura catalana no generi ‘lletra’. Felicitats per aquesta iniciativa!

  10. Enric Virgili Diu:

    Per cert, algú em podria informar de qui du un registre de capelletes més o menys actualitzat? Podria estar interessat a postular-me per a una vacant sempre que hi cremin ciris de mida honesta. Si no hi ha places, de moment potser una fornícula endreçada també em faria el pes.

  11. Joan Calsapeu Diu:

    Les capelletes no fan cap nosa si són combatives. Tota literatura necessita agents provocadors perquè les aigües no s’aquietin massa, per a facilitar els processos de renovació i sobretot perquè es parli (i es publiqui) sobre literatura. Si això és bo per a qualsevol literatura, encara és més important en el cas de la literatura catalana, que està mancada d’infraestructures: vull dir de caixes de ressonància formals (crítica) i informals (safareig). Una mica de sang i fetge verbal sempre anima i obre boca als inapetents.

Deixa un comentari