Capelletes

Al darrer número de la revista Caràcters, m’ha sorprès una afirmació de Melcior Comes:

Les capelletes, els conciliàbuls, les maquinacions per a mirar d’imposar un discurs, una estètica i un seguit de creadors en detriment d’uns altres és el moviment fonamental del nostre ball literari, on es dansa al ritme de l’enveja, el rancor, el ressentiment i el despropòsit.

I m’ha sorprès perquè trobo que darrerament la literatura catalana sembla haver deixat de banda la guerra de bandositats. Per exemple, Miquel de Palol publica «Un any important» i no suscita gairebé cap reacció, no apareix enlloc la “susceptibilitat malaltissa” a què al·ludeix Melcior Comes.

A l’Anatomia 03/04, Màrius Serra destacava el 2003 com l’any d’un cert naixement d’ismes de preceptiva literària, de bàndols, de bandolerismes i, per tant, de lluites pel poder que generarien, probablement, debats d’idees. Es demanava, a més a més, si aquest revifament era d’interès general. Uns anys després diria que aquella guerra dialèctica s’ha anat extingint. Potser perquè els qui la impulsaren ja no la necessiten. Potser perquè, efectivament, no era d’interès general. Potser perquè les maquinacions són ara més discretes. El cas és que trobo a faltar, precisament, més activitat pública de les capelletes literàries; justament ara que internet ofereix tot d’eines per difondre i dirimir debats literaris.

Etiquetes: Màrius Serra, Melcior Comes, Miquel de Palol